pac1 (activitat 1.3)

Miniactivitat 1.3. Síntesi i representació gràfica dels conceptes més importants de la pac1.


Tal i com podem observar a la representació del mapa de conceptes de l’article de Domenech i Tirado, hi destaquem l’evolució que s’ha fet dels conceptes de ciència, tecnologia i societat.
Hi afegim el mapa1, tot i que no era necessari, per explicar l’evolució dels diferents conceptes que anirem exposant.

Mentre anteriorment s’entenien els tres conceptes separats totalment entre ells, com entitats independents unes de les altres, a l’igual que la psicologia que la separàvem entre psicologia social i l’estudi de la ciència; hem de dir que evolutivament i en consonància als temps actuals, els conceptes de ciència, tecnologia i societat els hem d’entendre conjuntament, a l’igual que la psicologia. Perquè com ens diuen els autors de l’article, cal una perspectiva nova que tingui en compte els tres vessants: el de la ciència, el de la tecnologia i el de la societat, per tant, pren un tractament holístic.

La ciència ocupa un paper important a les nostres vides i la psicologia ha estat l’objecte d’estudi d’allò científic. Els autors ens parlen de dues constel•lacions: del caràcter personals que es dediquen a l’activitat física i també de l’anàlisi dels aspectes cognitius.
La psicologia social de la ciència posa èmfasi en els aspectes socials, culturals i simbòlica, és a dir, de l’activitat científica i defugia de la relació que la ciència mantenia amb la tecnologia i les transformacions culturals.
Tot i que hem dit que en un primer moment veiem clarament que ciència, tecnologia i societat no s’havien de barrejar, també hem de dir que en aprofundir en els tres conceptes, aquesta clara separació es va difuminant.

Així doncs veiem que la separació entre teories, observacions i resultats experimentals entre ciència (que produeix coneixement) i tecnologia (que aplica coneixement que la ciència produeix) no és més que una simplificació que respon a l’aplicació de les regles metodològiques però no a la pràctica real.

I el mateix succeeix amb ciència i societat, que deixa de tenir sentit parlar d’un concepte sense tenir en compte l’altre.

Pel que fa a tecnologia i societat hem de parlar del determinisme social del tecnològic, de la perspectiva interactiva i del teixit sense costures.

I també hem de parlar dels nous desafiaments que planteja la relació ciència, tecnologia i societat a la psicologia: es qüestiona la definició de ciència d’allò que és humà, de la transformació dels processos tradicionalment concebuts com a psíquics i de la psicologia com a disciplina no es pot sostreure de dur a terme una reflexió sobre el que implica conèixer i produir coneixement des d’aquesta nova concepció del corrent CTS.

En la segona representació (mapa2) hi afegim, a més a més del que comentàvem anteriorment, que segons la visió que es té del concepte de ciència, tecnologia i societat podem parlar de la corrent ciència, tecnologia i societat com una col•laboració, una interacció entre elles, on la ciència pren un caire més humanístic i social o bé, des d’un corrent determinista tecnològic on el progrés tecnològic ve donat per un corrent científic.

Podem dir, que davant d’altres visions tradicionals del concepte de tecnologia, com la concepció d’Aristòtil que entenia la tècnica superior a l’experiència i inferior al raonament; actualment s’entén vinculada i en col•laboració amb la ciència i la tècnica

Des del CTS, tal i com comentàvem al debat, no es concep la tecnologia amb independència i superioritat sobre la societat sinó que es creu que hi ha una interacció i influència amb la pròpia societat.
Cutcliffe (1990) ens diu que es defensa una concepció humanística i sociològica que rebutja la concepció intel•lectual de la ciència i la tecnologia (hem de dir que ens qüestiona la falsa neutralitat que té, que exclusivament el poder està en un sector de la població (com també hem parlat al debat sobre el diàleg entre països del nord i del sud sobre l’avançament de deixar de produir CFC abans del que s’havia acordat al protocol i sobre la importància de la investigació dels gasos substituts, a partir del primer capítol del Medio Ambiente visto por el Sur de Luís Angel Fernandez, on es deixava entreveure qui tenia el poder de la innovació tecnològica i en mans de qui estava i de qui no). I que es busca un canvi de concepció de la ciència i la tecnologia reafirmant el caràcter humanístic i social per damunt de tot.

En canvi, amb el determinisme tecnològic es creu que el progrés va en una sola direcció: el progrés científic comporta progrés tecnològic, aquest comporta progrés econòmic i per tant, hi ha una millora social.

Actualment hem de dir que les noves tecnologies de la informació i la comunicació s’han incorporat a la societat. Com a conseqüència dels conceptes de tecnologia, de ciència, dels estudis del moviment CTS (que hem anomenat a priori) i de la bipolarització de la tecnologia (a favor: els tecnòfils i els tecnofòbics) podem parlar, tal i com ens diu Cabero (2001) d’alguns mites recurrents:
De la neutralitat de les tecnologies. Sabem que la tecnologia es desenvolupa en un context social, històric, cultural i polític concret i per tant, aquesta neutralitat pot veure’s afectada segon aquest context.
També podem parlar d’un altre mite: les tecnologies com elements democratitzadors, entendre la cultura tecnològica deshumanitzant i alienant (tot i que està creada per l’home i en un context social i històric concret). També podem parlar de la transferència universal (sí que pot transferir-se amb total llibertat però solen ser eficaces en el context en el que es desenvolupen ja que neixen per resoldre uns problemes concrets, per tant, en altres contextos poden no ser eficaces i en algunes ocasions inadequades amb efectes negatius fins i tot); i un últim mite és el de la novetat. Sí que tot lo nou creiem que és millor, però no sempre és així, cal tindre-ho present.