5/30/2009
5/29/2009
Sabana africana.
Una part del projecte és la d'educació artística, que comptem amb l'assessorament extern d'una professional del món de l'art.
valoració global
L’aprenentatge l’anem construint, a l’igual que la nostra realitat, és a dir, que la construïm donant sentit al món que ens envolta, a través de la nostra ment i per tant, no hi ha només una sola realitat, sinó que cadascú té la seva de perspectiva del món que ens envolta. El coneixement, doncs es construeix a partir de les nostres interaccions amb l’entorn i es negocia socialment. En el nostre cas hem parlat del projecte com un aprenentatge significatiu col•laboratiu, ja que els alumnes treballen en tallers, en comunitats d’aprenentatge i junts construeixen el coneixement, aquell coneixement que han construït, aprofitant les habilitats de cada membre i, donant suport social; modelant i observant totes les aportacions.
Podem dir que en l’assignatura també hem anat construït un coneixement mitjançant una comunitat d’aprenentatge; modelant històries, per exemple, i que hem produït un canvi conceptual. Però també hi ha contribuït, a més de ser, motivador i engrescador, descobrir les webquest i el potencial que tenen per adaptar qualsevol temàtica als nostres alumnes, i fer que aprenguin jugant, fent de rol d’investigadors, de periodistes i cerquin informació, utilitzin les tic com una eina més. També hem descobert el blog (hem pogut veure la diferència de mires, d’opinions sobre la CTE, sobre l’assignatura en sí, sobre diferents conceptes; també amb el debat i ens ha permès crear models mentals individuals i grupals.) i la representació en forma de cmap de mapes conceptuals (que hem pogut introduir aquest recurs al treball per projectes dels alumnes i que, a més d’ajudar-los a aprendre, s’ho han passat bé fent-lo i que ens ha ajudat a fer una representació física, visual dels conceptes i interrelacions entre conceptes que ha facilitat aquests canvis.
Hem parlat d’un veritable canvi conceptual en anteriors pacs i ho vam fer mitjançant un cmap on veiem el canvi de conceptes, la construcció de nous models i marcs mentals, la interacció, la intencionalitat, parlàvem també d’un aprenentatge més significatiu amb l’ús de noves tic (que no coneixíem i que acabem d’anomenar), també d’un canvi en les relacions entre conceptes, en alguns casos i de reorganització radical (en d’altres i també segons a quin autor ens referim). També vam parlar de compromís conceptual, ja que dèiem que el fet d’argumentar i contraargumentar possibilita aquest canvi conceptual i el qüestionar-nos argumentant i contraargumentant sobre si s’ha produït un canvi conceptual sobre l’assignatura en sí, ens va fer qüestionar què sabíem i què no i la intencionalitat per voler-ho saber va fer que ens motivés a voler aprendre més coses sobre la Te, sobre la CTE, sobre els models mentals, sobre la reestructuració de conceptes, sobre el canvi conceptual i sobre com fer-ho i sobre què sabem, què volem saber i què hem après (i hem vist com n’és d’interessant partir del què sabem a l’activitat e-a proposada als alumnes).
Ha estat interessant fer aquesta assignatura perquè ens ha apropat a les noves tic i ens ha donat eines i recursos per aprendre amb els nostres alumnes i al mateix temps ens ha fet qüestionar i replantejar alguns conceptes; hem après la importància que l’aprenentatge sigui intencional i esdevingui significatiu, actiu, constructiu, col•laboratiu, conversacional, contextualitzat i reflexiu, i basant-nos, tal i com diu Jonassen (1994) en la manera com interpretem la realitat, tenint en compte els coneixements previs que tenim, les expectatives, les experiències i opinions amb dissenys flexibles i oberts, que tenen en compte les tic per crear i potenciar aquests entorns per a l’ensenyament-aprenentatge.
Hem après que les tic, i citem literalment del mòdul Educació i tecnologia: fonaments teòrics: no són instruments transmissors d’informació sinó com a eines de d’intel•lecte que en interacció amb aquelles, permeten analitzar i comprendre la realitat, representar i expressar els nostres coneixements i possibiliten l’expansió de les nostres funcions i habilitats intel•lectuals per adquirir noves competències cognitives.
Per acabar, Zabalza ens parla de les actituds, els valors personals i la motivació dels mestres i professors, ens diu que és difícil ensenyar o educar en el que no es creu. També ens diu que la motivació i la capacitat d’esforç en el treball educatiu són els dos pilars sobre els quals es pot bastir el currículum. Si no hi són, ni el més complet i actualitzat currículum té possibilitats de subsistir.
Podem dir que en l’assignatura també hem anat construït un coneixement mitjançant una comunitat d’aprenentatge; modelant històries, per exemple, i que hem produït un canvi conceptual. Però també hi ha contribuït, a més de ser, motivador i engrescador, descobrir les webquest i el potencial que tenen per adaptar qualsevol temàtica als nostres alumnes, i fer que aprenguin jugant, fent de rol d’investigadors, de periodistes i cerquin informació, utilitzin les tic com una eina més. També hem descobert el blog (hem pogut veure la diferència de mires, d’opinions sobre la CTE, sobre l’assignatura en sí, sobre diferents conceptes; també amb el debat i ens ha permès crear models mentals individuals i grupals.) i la representació en forma de cmap de mapes conceptuals (que hem pogut introduir aquest recurs al treball per projectes dels alumnes i que, a més d’ajudar-los a aprendre, s’ho han passat bé fent-lo i que ens ha ajudat a fer una representació física, visual dels conceptes i interrelacions entre conceptes que ha facilitat aquests canvis.
Hem parlat d’un veritable canvi conceptual en anteriors pacs i ho vam fer mitjançant un cmap on veiem el canvi de conceptes, la construcció de nous models i marcs mentals, la interacció, la intencionalitat, parlàvem també d’un aprenentatge més significatiu amb l’ús de noves tic (que no coneixíem i que acabem d’anomenar), també d’un canvi en les relacions entre conceptes, en alguns casos i de reorganització radical (en d’altres i també segons a quin autor ens referim). També vam parlar de compromís conceptual, ja que dèiem que el fet d’argumentar i contraargumentar possibilita aquest canvi conceptual i el qüestionar-nos argumentant i contraargumentant sobre si s’ha produït un canvi conceptual sobre l’assignatura en sí, ens va fer qüestionar què sabíem i què no i la intencionalitat per voler-ho saber va fer que ens motivés a voler aprendre més coses sobre la Te, sobre la CTE, sobre els models mentals, sobre la reestructuració de conceptes, sobre el canvi conceptual i sobre com fer-ho i sobre què sabem, què volem saber i què hem après (i hem vist com n’és d’interessant partir del què sabem a l’activitat e-a proposada als alumnes).
Ha estat interessant fer aquesta assignatura perquè ens ha apropat a les noves tic i ens ha donat eines i recursos per aprendre amb els nostres alumnes i al mateix temps ens ha fet qüestionar i replantejar alguns conceptes; hem après la importància que l’aprenentatge sigui intencional i esdevingui significatiu, actiu, constructiu, col•laboratiu, conversacional, contextualitzat i reflexiu, i basant-nos, tal i com diu Jonassen (1994) en la manera com interpretem la realitat, tenint en compte els coneixements previs que tenim, les expectatives, les experiències i opinions amb dissenys flexibles i oberts, que tenen en compte les tic per crear i potenciar aquests entorns per a l’ensenyament-aprenentatge.
Hem après que les tic, i citem literalment del mòdul Educació i tecnologia: fonaments teòrics: no són instruments transmissors d’informació sinó com a eines de d’intel•lecte que en interacció amb aquelles, permeten analitzar i comprendre la realitat, representar i expressar els nostres coneixements i possibiliten l’expansió de les nostres funcions i habilitats intel•lectuals per adquirir noves competències cognitives.
Per acabar, Zabalza ens parla de les actituds, els valors personals i la motivació dels mestres i professors, ens diu que és difícil ensenyar o educar en el que no es creu. També ens diu que la motivació i la capacitat d’esforç en el treball educatiu són els dos pilars sobre els quals es pot bastir el currículum. Si no hi són, ni el més complet i actualitzat currículum té possibilitats de subsistir.
Fitxa del miniprojecte. Per què plou?
Per què plou?
Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora
Aprenent: alumnes de cicle mitjà i cicle superior de primària.
Agent mediador: mestres
Tecnologia mediadora: ordinador, connexió a Internet, , correu electrònic, webs de consulta (Google), Word i power point.
Descripció del problema
Parlem d’alumnes d’internivells, de Cicle Mitjà i Cicle Superior que estan acostumats a treballar de manera conjunta respectant els diferents ritmes de cadascun d’ells. El tema de la Meteorologia ha despertat la curiositat de tots i tenen ganes d’aprendre’n coses.
És una escola rural que pertany a una ZER i que la conformen tres escoles. Actualment el treball en projectes es fa en dos grans grups: parvulari i cicle inicial; i per altre costat: Cicle Mitjà i cicle Superior. Tenint en compte el canvi que suposa per l’alumnat de cicle mitjà que passa a ser dels grans d’un grup, als petit del següent.
Característiques del problema
Estructuració:
Parlem d’un problema ben estructurat ja que té un número limitat de regles i principis que hem organitzat. Al mateix temps, hem de dir que tots coneixem els passos que s’han d’anar seguint fins que arribem a l’objectiu final (treball per projectes)
Complexitat: es tracta d’un problema de complexitat mitjana ja que s’ha de buscar molta informació; s’ha de discernir aquella important, de la que no i tenen nocions (sobretot els més grans) de com utilitzar el power point
Especificitat del camp: es tracta d’un problema que utilitza regles. No hi ha un únic camí a seguir, sinó que per arribar a l’objectiu final, a partir del què sabem i què volem saber hi ha infinitat de vies, de búsqueda d’informació segons els criteris que usin i que seleccionin i a partir d’aquesta selecció construiran els seus arguments sobre tot plegat.
Plantejament del problema a l’aprenent
Els alumnes, a partir d’una pluja d’idees sobre aquelles temàtiques que els agradaria treballar, es va decidir que es treballaria la meteorologia perquè era un tema que els agradava, que els motivava i que volien saber per què plovia, perquè a vegades no plovia gens....Així doncs, a partir d’una necessitat dels alumnes (condicionada) es faran grups i es treballarà amb projectes. Cercaran tot tipus d’informació: a la xarxa, biblioteca, revistes, diaris..... .i amb la informació obtinguda es munta un racó que ens servirà per aprofundir en la recerca dels temes que ens interessin del món de la meteorologia.. A partir de tota aquesta informació cada grup confeccionarà el power point de cada un dels apartats que haurem fet i treballat en el projecte; per exposar-ho, com a cloenda del projecte, a la xarxa educativa.
Context de l’activitat
L’L’activitat es realitzarà en diferents aules segons les necessitats que tinguin els alumnes d’utilitzar els ordinadors, la biblioteca. I posteriorment el power point el realitzaran als ordinadors i cada grup farà l’exposició oral a la pantalla gegant connectada als ordinadors.
Es Els grups seran de tres persones.
Característiques de l’aprenent
Hi ha sis alumnes de sisè, tres de cinquè i una de quart i una de tercer.
Es farà grups de tres alumnes: tres de sisè, un de sisè, un de cinquè i una de quart, dos de sisè i dos de cinquè i una de tercer. Ells han triat fer aquests grups.
El grup que té l’alumna de tercer ajuden constantment a aquesta alumna, i com que ha canviat de cicle, veiem que hi ha una bona adaptació per part d’ella i dels altres perquè hi ha hagut un bon acolliment per part de tots.
Competències a assolir
-Saber treballar en grup, participar, aportar idees.
-Buscar informació
-Demanar ajuda quan la necessiti i saber demanar l’ajuda concreta que li fa falta.
-Saber buscar informació i extreure la important de la que no.
-Fer un power point amb la informació obtinguda
-Exposar oralment el seu treball al finalitzar
-Poder establir un diàleg amb la resta de companys sobre què els ha agradat, cridat l’atenció en cada sessió per obrir nous camins a la resta de grups.
Continguts
Conceptual:
Obtenció de la informació a través de: pàgines web, informació sobre la meteorologia, ús del power point, del Word, biblioteca.
Procedimental:
Recerca d’aquesta informació; processament i redactar-la per mitjà d’un dossier, d’un power point.
Observació sistemàtica per obtenir dades a partir de la caseta meterològica, recull mensual d’aquestes dades, confecció de climogrames, comparació de les dades dels altres pobles que també fan aquest projecte.
Realització de petits experiments per anar comprenent que és la pressió atmosfèrica,....
Actitudinal:
Interès i motivació per a fer l’activitat.
Poder transmetre els coneixements obtinguts als altres.
Col•laboració del treball en equip.
Sentiment de pertinença al grup.
Aportació d’idees i d’informació.
Activitats
Recerca d’informació.
Treball de camp sistemàtic
Confecció d’un dossier
Treball de laboratori (implica coneixement dels elements bàsics del laboratori ; bases del treball científic)
Exposició en un power point del recull d’informació
Exposició oral del power point a la comunitat educativa.
Fonamentació psicopedagògica
Aquest aprenentatge serà significatiu per l’aprenent té un gran interès en el tema, ja que la recerca d’aquesta temàtica ha sorgit del propi grup.
Aquest aprenentatge serà actiu perquè es comprometen a buscar informació, aprendre coses; és constructiu perquè estableix xarxes amb una temàtica treballada anteriorment que era l’Univers, és col•laboratiu perquè treballem en equip; intencional per obtenir la informació; conversacional perquè es beneficien de treballar en grup, fer-ne un diàleg; contextualitzat perquè el situem en un lloc concret i reflexiu perquè es pregunten sobre què sabem, què volem saber, què hem aprés.
Avaluació Hi haurà una avaluació inicial per saber què sabem. Una avaluació sumativa a mesura que anem obtenint la informació i una avaluació final sobre què hem après. Aquesta última juntament amb el dossier elaborat i el power point conformaran l’avaluació final del projecte.
Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora
Aprenent: alumnes de cicle mitjà i cicle superior de primària.
Agent mediador: mestres
Tecnologia mediadora: ordinador, connexió a Internet, , correu electrònic, webs de consulta (Google), Word i power point.
Descripció del problema
Parlem d’alumnes d’internivells, de Cicle Mitjà i Cicle Superior que estan acostumats a treballar de manera conjunta respectant els diferents ritmes de cadascun d’ells. El tema de la Meteorologia ha despertat la curiositat de tots i tenen ganes d’aprendre’n coses.
És una escola rural que pertany a una ZER i que la conformen tres escoles. Actualment el treball en projectes es fa en dos grans grups: parvulari i cicle inicial; i per altre costat: Cicle Mitjà i cicle Superior. Tenint en compte el canvi que suposa per l’alumnat de cicle mitjà que passa a ser dels grans d’un grup, als petit del següent.
Característiques del problema
Estructuració:
Parlem d’un problema ben estructurat ja que té un número limitat de regles i principis que hem organitzat. Al mateix temps, hem de dir que tots coneixem els passos que s’han d’anar seguint fins que arribem a l’objectiu final (treball per projectes)
Complexitat: es tracta d’un problema de complexitat mitjana ja que s’ha de buscar molta informació; s’ha de discernir aquella important, de la que no i tenen nocions (sobretot els més grans) de com utilitzar el power point
Especificitat del camp: es tracta d’un problema que utilitza regles. No hi ha un únic camí a seguir, sinó que per arribar a l’objectiu final, a partir del què sabem i què volem saber hi ha infinitat de vies, de búsqueda d’informació segons els criteris que usin i que seleccionin i a partir d’aquesta selecció construiran els seus arguments sobre tot plegat.
Plantejament del problema a l’aprenent
Els alumnes, a partir d’una pluja d’idees sobre aquelles temàtiques que els agradaria treballar, es va decidir que es treballaria la meteorologia perquè era un tema que els agradava, que els motivava i que volien saber per què plovia, perquè a vegades no plovia gens....Així doncs, a partir d’una necessitat dels alumnes (condicionada) es faran grups i es treballarà amb projectes. Cercaran tot tipus d’informació: a la xarxa, biblioteca, revistes, diaris..... .i amb la informació obtinguda es munta un racó que ens servirà per aprofundir en la recerca dels temes que ens interessin del món de la meteorologia.. A partir de tota aquesta informació cada grup confeccionarà el power point de cada un dels apartats que haurem fet i treballat en el projecte; per exposar-ho, com a cloenda del projecte, a la xarxa educativa.
Context de l’activitat
L’L’activitat es realitzarà en diferents aules segons les necessitats que tinguin els alumnes d’utilitzar els ordinadors, la biblioteca. I posteriorment el power point el realitzaran als ordinadors i cada grup farà l’exposició oral a la pantalla gegant connectada als ordinadors.
Es Els grups seran de tres persones.
Característiques de l’aprenent
Hi ha sis alumnes de sisè, tres de cinquè i una de quart i una de tercer.
Es farà grups de tres alumnes: tres de sisè, un de sisè, un de cinquè i una de quart, dos de sisè i dos de cinquè i una de tercer. Ells han triat fer aquests grups.
El grup que té l’alumna de tercer ajuden constantment a aquesta alumna, i com que ha canviat de cicle, veiem que hi ha una bona adaptació per part d’ella i dels altres perquè hi ha hagut un bon acolliment per part de tots.
Competències a assolir
-Saber treballar en grup, participar, aportar idees.
-Buscar informació
-Demanar ajuda quan la necessiti i saber demanar l’ajuda concreta que li fa falta.
-Saber buscar informació i extreure la important de la que no.
-Fer un power point amb la informació obtinguda
-Exposar oralment el seu treball al finalitzar
-Poder establir un diàleg amb la resta de companys sobre què els ha agradat, cridat l’atenció en cada sessió per obrir nous camins a la resta de grups.
Continguts
Conceptual:
Obtenció de la informació a través de: pàgines web, informació sobre la meteorologia, ús del power point, del Word, biblioteca.
Procedimental:
Recerca d’aquesta informació; processament i redactar-la per mitjà d’un dossier, d’un power point.
Observació sistemàtica per obtenir dades a partir de la caseta meterològica, recull mensual d’aquestes dades, confecció de climogrames, comparació de les dades dels altres pobles que també fan aquest projecte.
Realització de petits experiments per anar comprenent que és la pressió atmosfèrica,....
Actitudinal:
Interès i motivació per a fer l’activitat.
Poder transmetre els coneixements obtinguts als altres.
Col•laboració del treball en equip.
Sentiment de pertinença al grup.
Aportació d’idees i d’informació.
Activitats
Recerca d’informació.
Treball de camp sistemàtic
Confecció d’un dossier
Treball de laboratori (implica coneixement dels elements bàsics del laboratori ; bases del treball científic)
Exposició en un power point del recull d’informació
Exposició oral del power point a la comunitat educativa.
Fonamentació psicopedagògica
Aquest aprenentatge serà significatiu per l’aprenent té un gran interès en el tema, ja que la recerca d’aquesta temàtica ha sorgit del propi grup.
Aquest aprenentatge serà actiu perquè es comprometen a buscar informació, aprendre coses; és constructiu perquè estableix xarxes amb una temàtica treballada anteriorment que era l’Univers, és col•laboratiu perquè treballem en equip; intencional per obtenir la informació; conversacional perquè es beneficien de treballar en grup, fer-ne un diàleg; contextualitzat perquè el situem en un lloc concret i reflexiu perquè es pregunten sobre què sabem, què volem saber, què hem aprés.
Avaluació Hi haurà una avaluació inicial per saber què sabem. Una avaluació sumativa a mesura que anem obtenint la informació i una avaluació final sobre què hem après. Aquesta última juntament amb el dossier elaborat i el power point conformaran l’avaluació final del projecte.
3/23/2009
pac1 (activitat 1.3)
Miniactivitat 1.3. Síntesi i representació gràfica dels conceptes més importants de la pac1.
Tal i com podem observar a la representació del mapa de conceptes de l’article de Domenech i Tirado, hi destaquem l’evolució que s’ha fet dels conceptes de ciència, tecnologia i societat.
Hi afegim el mapa1, tot i que no era necessari, per explicar l’evolució dels diferents conceptes que anirem exposant.
Mentre anteriorment s’entenien els tres conceptes separats totalment entre ells, com entitats independents unes de les altres, a l’igual que la psicologia que la separàvem entre psicologia social i l’estudi de la ciència; hem de dir que evolutivament i en consonància als temps actuals, els conceptes de ciència, tecnologia i societat els hem d’entendre conjuntament, a l’igual que la psicologia. Perquè com ens diuen els autors de l’article, cal una perspectiva nova que tingui en compte els tres vessants: el de la ciència, el de la tecnologia i el de la societat, per tant, pren un tractament holístic.
La ciència ocupa un paper important a les nostres vides i la psicologia ha estat l’objecte d’estudi d’allò científic. Els autors ens parlen de dues constel•lacions: del caràcter personals que es dediquen a l’activitat física i també de l’anàlisi dels aspectes cognitius.
La psicologia social de la ciència posa èmfasi en els aspectes socials, culturals i simbòlica, és a dir, de l’activitat científica i defugia de la relació que la ciència mantenia amb la tecnologia i les transformacions culturals.
Tot i que hem dit que en un primer moment veiem clarament que ciència, tecnologia i societat no s’havien de barrejar, també hem de dir que en aprofundir en els tres conceptes, aquesta clara separació es va difuminant.
Així doncs veiem que la separació entre teories, observacions i resultats experimentals entre ciència (que produeix coneixement) i tecnologia (que aplica coneixement que la ciència produeix) no és més que una simplificació que respon a l’aplicació de les regles metodològiques però no a la pràctica real.
I el mateix succeeix amb ciència i societat, que deixa de tenir sentit parlar d’un concepte sense tenir en compte l’altre.
Pel que fa a tecnologia i societat hem de parlar del determinisme social del tecnològic, de la perspectiva interactiva i del teixit sense costures.
I també hem de parlar dels nous desafiaments que planteja la relació ciència, tecnologia i societat a la psicologia: es qüestiona la definició de ciència d’allò que és humà, de la transformació dels processos tradicionalment concebuts com a psíquics i de la psicologia com a disciplina no es pot sostreure de dur a terme una reflexió sobre el que implica conèixer i produir coneixement des d’aquesta nova concepció del corrent CTS.
En la segona representació (mapa2) hi afegim, a més a més del que comentàvem anteriorment, que segons la visió que es té del concepte de ciència, tecnologia i societat podem parlar de la corrent ciència, tecnologia i societat com una col•laboració, una interacció entre elles, on la ciència pren un caire més humanístic i social o bé, des d’un corrent determinista tecnològic on el progrés tecnològic ve donat per un corrent científic.
Podem dir, que davant d’altres visions tradicionals del concepte de tecnologia, com la concepció d’Aristòtil que entenia la tècnica superior a l’experiència i inferior al raonament; actualment s’entén vinculada i en col•laboració amb la ciència i la tècnica
Des del CTS, tal i com comentàvem al debat, no es concep la tecnologia amb independència i superioritat sobre la societat sinó que es creu que hi ha una interacció i influència amb la pròpia societat.
Cutcliffe (1990) ens diu que es defensa una concepció humanística i sociològica que rebutja la concepció intel•lectual de la ciència i la tecnologia (hem de dir que ens qüestiona la falsa neutralitat que té, que exclusivament el poder està en un sector de la població (com també hem parlat al debat sobre el diàleg entre països del nord i del sud sobre l’avançament de deixar de produir CFC abans del que s’havia acordat al protocol i sobre la importància de la investigació dels gasos substituts, a partir del primer capítol del Medio Ambiente visto por el Sur de Luís Angel Fernandez, on es deixava entreveure qui tenia el poder de la innovació tecnològica i en mans de qui estava i de qui no). I que es busca un canvi de concepció de la ciència i la tecnologia reafirmant el caràcter humanístic i social per damunt de tot.
En canvi, amb el determinisme tecnològic es creu que el progrés va en una sola direcció: el progrés científic comporta progrés tecnològic, aquest comporta progrés econòmic i per tant, hi ha una millora social.
Actualment hem de dir que les noves tecnologies de la informació i la comunicació s’han incorporat a la societat. Com a conseqüència dels conceptes de tecnologia, de ciència, dels estudis del moviment CTS (que hem anomenat a priori) i de la bipolarització de la tecnologia (a favor: els tecnòfils i els tecnofòbics) podem parlar, tal i com ens diu Cabero (2001) d’alguns mites recurrents:
De la neutralitat de les tecnologies. Sabem que la tecnologia es desenvolupa en un context social, històric, cultural i polític concret i per tant, aquesta neutralitat pot veure’s afectada segon aquest context.
També podem parlar d’un altre mite: les tecnologies com elements democratitzadors, entendre la cultura tecnològica deshumanitzant i alienant (tot i que està creada per l’home i en un context social i històric concret). També podem parlar de la transferència universal (sí que pot transferir-se amb total llibertat però solen ser eficaces en el context en el que es desenvolupen ja que neixen per resoldre uns problemes concrets, per tant, en altres contextos poden no ser eficaces i en algunes ocasions inadequades amb efectes negatius fins i tot); i un últim mite és el de la novetat. Sí que tot lo nou creiem que és millor, però no sempre és així, cal tindre-ho present.
Tal i com podem observar a la representació del mapa de conceptes de l’article de Domenech i Tirado, hi destaquem l’evolució que s’ha fet dels conceptes de ciència, tecnologia i societat.
Hi afegim el mapa1, tot i que no era necessari, per explicar l’evolució dels diferents conceptes que anirem exposant.
Mentre anteriorment s’entenien els tres conceptes separats totalment entre ells, com entitats independents unes de les altres, a l’igual que la psicologia que la separàvem entre psicologia social i l’estudi de la ciència; hem de dir que evolutivament i en consonància als temps actuals, els conceptes de ciència, tecnologia i societat els hem d’entendre conjuntament, a l’igual que la psicologia. Perquè com ens diuen els autors de l’article, cal una perspectiva nova que tingui en compte els tres vessants: el de la ciència, el de la tecnologia i el de la societat, per tant, pren un tractament holístic.
La ciència ocupa un paper important a les nostres vides i la psicologia ha estat l’objecte d’estudi d’allò científic. Els autors ens parlen de dues constel•lacions: del caràcter personals que es dediquen a l’activitat física i també de l’anàlisi dels aspectes cognitius.
La psicologia social de la ciència posa èmfasi en els aspectes socials, culturals i simbòlica, és a dir, de l’activitat científica i defugia de la relació que la ciència mantenia amb la tecnologia i les transformacions culturals.
Tot i que hem dit que en un primer moment veiem clarament que ciència, tecnologia i societat no s’havien de barrejar, també hem de dir que en aprofundir en els tres conceptes, aquesta clara separació es va difuminant.
Així doncs veiem que la separació entre teories, observacions i resultats experimentals entre ciència (que produeix coneixement) i tecnologia (que aplica coneixement que la ciència produeix) no és més que una simplificació que respon a l’aplicació de les regles metodològiques però no a la pràctica real.
I el mateix succeeix amb ciència i societat, que deixa de tenir sentit parlar d’un concepte sense tenir en compte l’altre.
Pel que fa a tecnologia i societat hem de parlar del determinisme social del tecnològic, de la perspectiva interactiva i del teixit sense costures.
I també hem de parlar dels nous desafiaments que planteja la relació ciència, tecnologia i societat a la psicologia: es qüestiona la definició de ciència d’allò que és humà, de la transformació dels processos tradicionalment concebuts com a psíquics i de la psicologia com a disciplina no es pot sostreure de dur a terme una reflexió sobre el que implica conèixer i produir coneixement des d’aquesta nova concepció del corrent CTS.
En la segona representació (mapa2) hi afegim, a més a més del que comentàvem anteriorment, que segons la visió que es té del concepte de ciència, tecnologia i societat podem parlar de la corrent ciència, tecnologia i societat com una col•laboració, una interacció entre elles, on la ciència pren un caire més humanístic i social o bé, des d’un corrent determinista tecnològic on el progrés tecnològic ve donat per un corrent científic.
Podem dir, que davant d’altres visions tradicionals del concepte de tecnologia, com la concepció d’Aristòtil que entenia la tècnica superior a l’experiència i inferior al raonament; actualment s’entén vinculada i en col•laboració amb la ciència i la tècnica
Des del CTS, tal i com comentàvem al debat, no es concep la tecnologia amb independència i superioritat sobre la societat sinó que es creu que hi ha una interacció i influència amb la pròpia societat.
Cutcliffe (1990) ens diu que es defensa una concepció humanística i sociològica que rebutja la concepció intel•lectual de la ciència i la tecnologia (hem de dir que ens qüestiona la falsa neutralitat que té, que exclusivament el poder està en un sector de la població (com també hem parlat al debat sobre el diàleg entre països del nord i del sud sobre l’avançament de deixar de produir CFC abans del que s’havia acordat al protocol i sobre la importància de la investigació dels gasos substituts, a partir del primer capítol del Medio Ambiente visto por el Sur de Luís Angel Fernandez, on es deixava entreveure qui tenia el poder de la innovació tecnològica i en mans de qui estava i de qui no). I que es busca un canvi de concepció de la ciència i la tecnologia reafirmant el caràcter humanístic i social per damunt de tot.
En canvi, amb el determinisme tecnològic es creu que el progrés va en una sola direcció: el progrés científic comporta progrés tecnològic, aquest comporta progrés econòmic i per tant, hi ha una millora social.
Actualment hem de dir que les noves tecnologies de la informació i la comunicació s’han incorporat a la societat. Com a conseqüència dels conceptes de tecnologia, de ciència, dels estudis del moviment CTS (que hem anomenat a priori) i de la bipolarització de la tecnologia (a favor: els tecnòfils i els tecnofòbics) podem parlar, tal i com ens diu Cabero (2001) d’alguns mites recurrents:
De la neutralitat de les tecnologies. Sabem que la tecnologia es desenvolupa en un context social, històric, cultural i polític concret i per tant, aquesta neutralitat pot veure’s afectada segon aquest context.
També podem parlar d’un altre mite: les tecnologies com elements democratitzadors, entendre la cultura tecnològica deshumanitzant i alienant (tot i que està creada per l’home i en un context social i històric concret). També podem parlar de la transferència universal (sí que pot transferir-se amb total llibertat però solen ser eficaces en el context en el que es desenvolupen ja que neixen per resoldre uns problemes concrets, per tant, en altres contextos poden no ser eficaces i en algunes ocasions inadequades amb efectes negatius fins i tot); i un últim mite és el de la novetat. Sí que tot lo nou creiem que és millor, però no sempre és així, cal tindre-ho present.
3/13/2009
3/12/2009
avaluació inicial
Avaluació inicial.......
- Situa’t de
TE2) L’objecte principal de
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ___6___
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___8_____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __4___
CC1) Les aules de
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __4___
TE1)
DU1) Els debats a
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___6_____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___8_____
conclusions....
Crec que utilitzem habitualment moltes paraules com a sinònimes i que possiblement, després d’aprofundir en els conceptes tinguin matisos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
